Alemanya i Anglaterra, 2004

Directors: Lutz Hachmeister i Michael Kloft

Producció: HMR Produktion GmbH

Versió original en alemany i subtitulada en català.

Documental històric a partir de les cites del diari personal de Joseph Goebbels i d'imatges inèdites del règim nacionalsocialista. Joseph Goebbels (1897-1945) ha sobreviscut al règim nazi com a marca registrada. El seu nom, encara avui, simbolitza la propa-ganda desencadenada, el cinisme, i, almenys parcialment, la propaganda exitosa. Sovint, es compara Goebbels amb certes formes de política incen-diària i agitadora. No obstant això, la vida de Goebbels fou més enigmàtica i inquietant del que la seva constant classificació com a geni de la propagan-da i d'incurable mentider del Tercer Reich ha volgut que perpetués.

El documental mostra com Goebbels vivia damunt d'escenaris reinventant-se constantment, des dels seus inicis com a nacional socialista fins al seu suicidi acompanyat de la seva dona i nens. Suggereix als espectadors, de forma no usual, la carrera d'un polític modern i mediàtic renunciant a l'ús del comentari –l’única veu narradora del film és la que llegeix el diari que Goebbels va conservar des del 1924 al 1945. El resultat del film és un relat psicològic d'un home que va viure obsessionat pel discurs, oscil·lant ple-nament entre el mal del segle, la ràbia de la destrucció i l'èxtasi política.

Un experiment en matèria d'estilitza-ció i manipulació que no tan sols apli-cava al seu públic, sinó també a ell mateix. D'aquesta manera, doncs, el perpetrador fou també la seva pròpia primera víctima. Goebbels fou un personatge cinematogràfic i teatral a diferència de la resta dels seus anteces-sors polítics. El documental descobreix al públic l'activista maniacodepressiu, a través dels seus gests i la seva mímica, i en fa el retrat d'un líder modern que es consagra, amb una gran passió i follia pel treball, en tot el ventall de mitjans de comunicació, però fracassa completament en termes polítics i morals.

EEUU, 2005

87 minuts

Director: Micha X. Peled

Producció: Teddy Bear Film

Versió original en cantonès, anglès, mandarí y sichuan subtitulat en català.

Rodat clandestinament i sota unes condicions difícils a la Xina, aquest documental mostra, des d'un accés privilegiat, el que tant la Xina com les grans marques internacionals s'entes-ten a amagar: com es produeix la roba que nosaltres comprem.

China Blue ens endinsa en una fàbrica de texans, on dues joves, la Jasmine i l'Orchid, intenten sobreviure a les difícils condicions laborals. Les seves vi-des es creuen amb les d'altres companyes i amb la del director de la fàbrica on treballen, el senyor Lam. Des dels dife-rents esglaons de la jerarquia de l'empresa, el documental mostra, humanament, els problemes comple-xos d'un món globalitzat.

Tal com milions de noies han fet abans, la Jasmine abandona el seu poblet per treballar en una fàbrica a la ciutat. Ràpidament, la seva il·lusió inicial per aconseguir diners per a la seva família s'esvaeix. Es troba sobresaturada per jornades laborals llarguíssimes i els retards dels pagaments. El seu únic consol és l'amistat que neix amb les seves companyes de feina.

Per tal d'aconseguir noves comandes de compradors occidentals, el senyor Lam acorda preus extremadament baixos i uns terminis de lliurament ajustadíssims. Gràcies a aquest pacte, retalla els salaris i força les noies a treballar sense parar durant jornades de 24 hores. Si les noies s'adormen, se les multa amb una rebaixa consi-derable del sou. Per evitar-ho, s'aguan-ten les parpelles amb unes pinses d'estendre la roba. Aquestes condicions les motiven a fer vaga –il·legal a la Xina– com a últim recurs per defensar la seva dignitat.

China Blue dibuixa un matisat, tendre i colpidor retrat sobre el dia a dia d'unes joves treballadores d'una fàbrica tèxtil. A la vegada, proporciona un informe actualitzat i alarmant sobre les pressions econòmiques que instauren les com-panyies occidentals i les conseqüències humanes que això provoca.

85  minuts

2005 

Director: Joan López

Morlanda produccions

“.. un bon dia, algú que no coneixes es fixa en tu. Aquell dia et canvia la vida. En Valentí va canviar la vida de la Virgínia. Quan comences alguna cosa, creus que serà per sempre i a vegades no és així. Un bon dia la màgia se’n va... et desenamores...”

Los hermanos Oligor – premi al Millor documental Docúpolis 2005 de Barcel-ona - és un  documental dirigit per Joan López Lloret que ens explica com dos germans es varen tancar, al llarg de tres anys, i varen construir un món d’estris i titelles amb material reciclat. Aïllats del món, varen començar a barrejar realitat i ficció fins que varen decidir representar una funció teatral que ja ha recorregut diversos escenaris. 

Aquesta funció teatral, titulada “Las tribulaciones de Virginia”, és un espec-tacle amb ninots, autòmats animats per politges i pedals, joguines mecàni-ques i màquines inspirades en experi-ments de causa-efecte.  Estem entre la barraca de fires i el circ. Lones que delimiten un espai circular i a dins, grades on seu el públic, una petita pista i una gran màquina que es va trans-formant al llarg de l’espectacle.

El documental ens explica el treball d’aquests dos joves que, sense cap experiència anterior, varen entrar en un procés de creació important. Primer el varen mostrar als amics i en el seu propi local. Després varen sortir a l’exterior, estrenant l’espectacle en diversos indrets amb estructures  de petites grades especialment construï-des per ser traslladades per pobles i ciutats com Barcelona, València, Berlín, ...

El que podem veure és un veritable testimoni del que significa el procés de crear: construir estris per explicar i explicar-se. Los Hermanos Oligor ens proposa quelcom més que un joc, un joc de miralls en els que els objectes prenen vida i lliguen històries. És per això que el film no és senzillament una crònica dels fets. També teixeix els seus propis arguments : ens condueix per un itinerari que, des de la complicitat i la seducció d’allò més senzill, permet tirar pel terra les barreres de la comunicació i saltar el mur. Però, què és el que hi ha a l’altre costat? què trobarem al final de l’aventura?

Suïssa, 2002   (98 minuts)

Director: Stefan Haupt

Producció: Fontana Film

Versió original en anglès i alemany subtitulat en català

Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) ha viscut una vida completament inusual. Va néixer amb molt poques possibi-litats de sobreviure: tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint. Va estudiar medi-cina, tot i la negativa de la seva família, i va lluitar per ser reco-neguda com a dona metge, primer, dins el seu país i, després, com a psiquiatra als EUA.

L'any 1969, a través del seu treball amb pacients moribunds a Chicago va escriure el seu primer llibre que la va fer mundialment famosa, Sobre la mort i els moribunds. Des de llavors, ha publicat més d'una dotzena de llibres i ha organit-zat incomptables tallers i conferències arreu del món. Va ser la primera psiquia-tra que va descriure les fases de la mort: pànic, negació, depressió, pacte i accepta-ció, que es van convertir en un clàssic de la psiquiatria. La seva màxima aspiració, però, la va trobar sempre amb els nens. Elisabeth afirmava que els més petits eren, sens dubte, també els més valents a l'hora d'encarar la mort, els que com-prenien millor que aquesta era un alliberament.

Gran part del documental se centra en una entrevista personal a la increïble i infatigable Elisabeth a la seva casa d'Arizona. Com viu els seus últims dies de vida? Com veu la seva vida i la seva carrera? Com encara la seva pròpia mort? A través d'aquestes converses el film retorna a la seva vida i treball a  Suïssa i als EUA. Hi apareixen també amics, companys, familiars i, sobretot, les seves germanes bessones.

Pionera en l'estudi de la mort i una de les veus que des del món científic ha defensat amb més vehemència la idea que la consciència sobreviu la fi del cos. Milers de famílies a qui la doctora Kübler-Ross va ajudar a encaixar la mort dels seus éssers estimats tenen un deute pendent amb aquesta dona, diminuta i energètica.

Traducció del títol: El llibre dels rècords de Shutka

Títol original: Knjiga rekorda sutke

Txèquia, Sèrvia i Montenegro, 79 minuts, 2005

Direcció: Aleksander Mani

Producció: Cabiria Films amb el suport de The Hubert Bals Fund, The Czech Ministry for Culture i UNHCR.

Versió original en servi, macedoni i romanès subtitulat en català

Shutka, anomenat “happy Valley” –la Vall feliç– és un petit indret de Mace-dònia on tothom vol ser campió, però no importa de què o de quina cosa. Els seus habitants lluiten per aconseguir premis rècords en festivals de música, lluites d'oques, lluites de gossos, cace-res de vampirs, vestir-se amb la millor muda, col·leccionar música turca o ex-terminar genis malvats. Ser el millor en alguna cosa, un campió com a mínim per uns instants a la vida, això és el que permet als habitants de Shutka fugir per uns moments de la pobresa i esca-par de la vida marginal de la societat.

Aquest documental és una oportunitat per fer una ullada a un món que normalment està tancat als forasters.

El fil conductor de la pel·lícula no és un altre que el Dr. Koljo (Severdzan Bajram), un personatge del film Gato negro, Gato blanco, d’Emir Kusturica, que ens acom-panya al llarg de tot el documental pre-sentant-nos a cada campió. Coneixem els habitants de Shutka a través d'una combinació de material documental i representacions d’històries personals (en ocasions tendrament sobreactuades), a la vegada que se'ns proporciona un retrat dels esdeveni-ments socials de caràcter festiu que tenen lloc durant tot l’any. El realitzador combina el color amb escenes en blanc i negre, petites seqüències d’animació fotogràfica i efectes visuals que ens recorden els vells documentals. Com a resultat, aconsegueix fer un retrat únic d’aquest punt del mapa tan inusual i dels seus feliços habitants. Un documental alegre i sensacional.

On rau el secret de l'alegria? Hi ha un lloc per a cadascun de nosaltres on podem esdevenir vertaders campions i descobrir qui som realment. No busqueu Shutka en un mapa. Shutka és un estat d'ànim.

Països Baixos, 73 minuts, 2003

Director: Aliona Van der Host

Producció: Viewpoint Productions

Versió original en rus subtitulat en català

Una visita inusual al famós museu de l'Hermitage a Sant Petersburg guiada per alguns dels seus treballadors: una varietat de personatges lligats de manera inextricable al museu i a la seva història. El documental és un tresor d'anècdotes d'aquestes perso-nes que han viscut al museu gran part de les seves vides emmarcades dins la història de la Rússia del segle XX.

Precisament, una història que ha que-dat reflectida a través del seu patrimoni artístic dins les parets del museu, les quals han esdevingut, al mateix temps, fortalesa i refugi dels diferents esdeve-niments que se succeïen al país.

Tots els treballadors tenen les seves raons personals per considerar que el palau de Caterina la Gran és casa seva.

Per a en Vadim, exsoldat de l'exèrcit d'Azerbaitjan, aquesta feina li alleuge-reix l'ànima agitada. Valentina era una enginyera atòmica que va perdre la seva antiga feina en el despertar de la Perestroika; ara compensa una trista pensió amb la feina de vigilant al museu. L'Alexandra, de 82 anys d'edat, ha dedicat la major part de la seva vida a recuperar i restaurar obres inestima-bles de ferro salvant-les de la destruc-ció i, finalment, l'Olga de setanta-sis anys és la tsarina no oficial de l'Hermitage que dirigeix el seu depar-tament amb una gran fermesa.

Allò que comença com un curiós calidoscopi de gent i les seves històries, gradualment es revela en un relat commovedor sobre com les preocu-pacions dels treballadors es minimit-zen gràcies a l'íntima relació que els lliga amb les peces d'art que els envol-ten. Així doncs, l'Hermitage és per a ells un lloc de cura emocional.

Director: Anders Østrgaard

Producció: Angel Production - Denmark

Versió original en francès subtitulat en català.

Per què les Aventures de Tintin conti-nuen fascinant els seus lectors fins i tot d'adults?

Hergé, el creador belga de Tintin, va provar de respondre aquesta pregunta en una entrevista exclusiva enregis-trada l'any 1971, que no havia estat mai publicada íntegrament. L'entre-vistador era Numa Sadoul (actor i es-criptor), en els seus temps d'estudiant.

Les entrevistes, de les quals se'n conserven 14 hores de material original sonor, constitueixen l'esquelet del film. Hergé explica com es va generar aquesta profunda connexió de les Aventures de Tintin, amb les tensions i conflictes del segle XX i amb la seva pròpia vida. De fet, Hergé assenyala com les al·lusions i la psicologia fonamental de Tintin estaven íntimament lligades a les ten-sions de la seva vida privada.

Aquest documental és, doncs, un viatge autobiogràfic a través de seva vida i del seu brillant treball –explicat amb la seva pròpia veu en l'enregistra-ment original. Es traça un perfecte llaç entre els còmics creats per Hergé i la necessitat d'un home per expressar-se artísticament.

Tintin et Moi cedeix el protagonisme a l'artista desaparegut, que dibuixa el seu propi retrat.

Països Baixos, 53 min, 2004

Director: Johan Kramer

Producció: KesselsKramer

Coproductors: Aquest documental és una producció de KesselsKramer sense ànim de lucre i compta amb la col·laboració de Robot Communications Inc. The DOEN Foundation i Mercutio Cinematogràfica.

El dia 30 de juny del 2002,  a les vuit de la tarda es jugava la final del Mundial de futbol entre les seleccions d’Alema-nya i Brasil. El resultat va ser 2-0 a favor de Brasil:  dos gols de Ronaldo  varen donar al Brasil el seu cinquè títol mundial. “L’altra final” es va celebrar el mateix dia i poques hores abans. Els equips que la jugaven eren els últims classificats en el rànquing mundial de la FIFA. Eren les seleccions de Butan situat en el lloc 202è i la selecció de Montserrat en el 203è.

El partit es va jugar a la ciutat de Thimphu, capital de Butan, a l’estadi Changlimithang, i davant 25.000 espectadors. Es va batre el rècord d’assistència de públic, en un partit de futbol, de tota la història del Butan. El resultat va ser de victòria local por 4-0. Butan va ratificar, doncs, a Montserrat com el pitjor equip del món.

L’empresa holandesa de comunicació  KesselsKramer va ser qui va organitzar “L’altra final”. No hi havia patrocina-dors, l’entrada al partit era gratuïta i només es va emetre a la televisió de Butan. Segons el director del docu-mental, el cofundador de l’empresa Johan Kramer: “ Aquest partit no és per veure qui guanya o perd, sinó per viure la passió pel futbol en països de cultures tan diferents".

Aquest documental utilitza el futbol per mostrar com diferents cultures, a través d’aquest esport, aconsegueixen entendre’s amb un llenguatge suprana-cional que uneix les persones. La història és explicada per mitjà d’entre-vistes i d’una crònica dels esdeveni-ments previs a la gran final dels dos pitjors equips de futbol del món. És el reflex d’una trobada cultural única, se-gurament només possible gràcies al futbol.

Director: Xavi Villanueva.

Guió, muntatge i producció: Xavi Villanueva

Repartiment: Xavi Idàñez, Txell Botey,

Jordi Balló i Anna Cortés.

En el marc de l’àmbit local.doc, on presentem treballs realitzats per entitats, col·lectius o productores de casa nostra, aquest any podem veure aquest curt contundent i reflexiu.  

XACRA neix a partir d’una ràbia profunda. Dia sí i dia també el ver-gonyós degoteig de morts que pateix la nostra societat, víctimes de la violència domèstica, ens fa reaccionar d’una manera o altre.

Xacra és, també, un crit que s’alça contra els estereotips que s’han forjat en relació a aquest tema. La violència domèstica no entén de classes socials, ni de sexes, encara que les víctimes siguin en la seva gran majoria dones.

Xacra és, doncs, una irònica reflexió sobre la violència domès-tica. Oriol Puig és metge. Un bon dia rep a la seva consulta el cas d’una dona maltractada.

Paradoxalment, quan arriba a casa aquella mateixa nit, es veu immers en un calvari que només coneix per boca de les seves pacients.

El curtmetratge Xacra convida a la reflexió i no pas a la revenja, l’odi o la incomprensió. Es va rodar els dies 15, 16, 17 i 18 de juny de 2006 a Girona, Banyoles i Cassà de la Selva amb un pressupost ridícul però amb unes ganes i una voluntat increïbles.

El 28 de novembre va ser presentat al Cinema Truffaut de Girona.

Un dels objectius de la Mostra de docu-mentals olot.doc,  és popularitzar l’arxiu de imatges locals d’Olot, recollides i docu-mentades, al llarg de molts anys, pel Col·lectiu de Cinema Independent de la Garrotxa. Cada edició del “olot.doc” pretén donar a conèixer algun recull d’aquestes imat-ges, ordenades i classificades per temà-tiques ben diverses i aconseguides gràcies a les mans de molts autors.

En aquesta ocasió, però, el programa s’ha vist malauradament alterat. La sessió local.doc d’enguany retrà un merescut homenatge a l’artista de les arts audio-visuals Josep Callís, desaparegut recentment.

Ell va ser fundador amb Josep M. Canals del Col·lectiu de Cinema Inde-pendent de la Garrotxa i membre fun-dador de l’Associació Cultural olot.doc, organitzadora de la Mostra de docu-mentals olot.doc.

Nascut a Olot l’any 1949, Callís fou un polifacètic artista de la imatge amb treballs en camps tant diversos com el cinema, el vídeo, la fotografia, cartells, llibres... un grapat d’obres que sempre han testimoniat el propi caràcter del seu autor : seriós, disciplinat i coherent.

La historia del pre cine.

Tomás Mallol y el Museo del Cine.

Director: Miguel Martinic

Muntatge i realització: Miquel Martinic

A partir d’aquesta 2a Mostra de docu-mentals olot.doc, hem cregut oportú dedicar una de les sessions a presentar la història del gènere cinematogràfic del documental amb totes les seves vessants. Des de treballs emblemàtics dels diferents tipus de documentals, peces fetes per directors de renom, documentals històrics, ...

En la present edició –i dins de l’àmbit local.doc– posem la pedra inaugural a aquesta secció amb un producte prou singular i destacat. Tots coincidirem en la idea que l’aparició del documental va íntimament lligada al naixement del cinema. Les primeres filmacions reflec-tien escenes de vida quotidiana, fets que “passaven” davant la camera, do-cuments cinematogràfics. Eren el ba-teig del documental.

Però abans del cinema fou el pre cinema. I per a poder conèixer a fons tot el que està relacionat amb el que va fer possible el naixement del setè art, res millor que conèixer Tomás Mallol i el museu del Cinema de Girona a través d’aquest documental amè i pedagògic.

El coleccionista ens presenta les peces cabdals i els estris imprescindibles que varen fer possible el naixement del cinema. Un passeig per el Museu del Cinema de Girona on coneixerem –a traves d’un seguit de converses amb Tomás Mallol– la història dels aparells exposats que son a la vegada la seva història i la del cinema. 

El documental és la veritable peça original – el director Martínic li agrada dir que és la “demo” – del que seria un documental filmat en castellà doncs anava dirigit al mercat llatí dels Estats Units.

Què és un col·leccionista ? qui és Tomás Mallol ? què va fer possible el naixement del cinema ? son preguntes a les que aquest documental dona la resposta adequada.

2006, 52 minuts

Una producció de:  ALEA DOCS & FILMS, CCCB i TVC

Amb la participació de: ICIC i XTVL

A “Catalunya negra” –estrenat el mes de setembre en el CCCB– el cineasta Gilbert-Ndunga Nsangata reflexiona sobre la identitat dels africans a Catalunya.

Produït pel CCCB, ALEA Docs & Films i Televisió de Catalunya, el film va ser presentat en versió guió al CCCB, que va decidir assumir la seva producció junt amb ALEA i TV3. El documental analitza els conflictes d’identitat de la segona generació de catalans d’origen subsaharià. Nsangata, congoleny de naixement i sabadellenc d’adopció, ex-plica a “Catalunya negra” quatre his-tòries en primera persona: las d’Axel Serrat Agboton (Barcelona), Sanata Dembele (La Fuliola, Lleida), Tidiane Diedhiou (Barcelona) i Fàtima Yara Darboe (Teià, Barcelona).

La particularitat de cada història per-sonal és vital per comprendre la mag-nitud del problema d’identitat que els provoca la pugna entre la fidelitat als seus orígens i la integració a Catalunya.Segons el director, el documental és "una reflexió sobre Àfrica, sobre la relació entre Àfrica i Europa, sobre els negres, sobre els immigrants subsaha-rians a Catalunya i particularment sobre la segona generació d’aquesta immigració formada per nens i nenes nascuts a Catalunya o que hi varen arribar de petits amb els seus pares".

Nsangata assegura que la seva intenció era, d’entrada, "parlar de la identitat: no naixem negres, sinó que l’experiència en la societat és la que ens fa prendre consciència  que som negres, i no es tracta tan sols del color de la pell, sinó de moltes altres coses que hi van implícites".

En els seus orígens, el projecte contemplava únicament entrevistar els pares i els fills, però "sense la meva implicació personal". Per indicació de la producció, "finalment vaig decidir que la meva experiència com a militant de la societat civil havia de ser present a la pel·lícula". El director del CCCB, Josep Ramoneda, ha qualificat "Catalunya negra" de "pel·lícula nor-malitzadora de la immigració" i ha subratllat que "és positiu que els pro-tagonistes del film tinguin una  iden-titat semidual".

Catalunya, 60 minuts, 2006

Director: Mario Pons Múria

Guió: Mario Pons MÚria i Abel Moreno Pradas

Producció executiva: Abel Moreno

Fotografia i camera: Dani González

Muntatge: Guillem Puig i Guillermo Cobo

Sonorització: Joan Pons

UN FILM DE PRODUCCIONS A SALTO DE MATA

Què te en comú un pescador del Delta de l'Ebre, una pagesa de Múrcia, un pe-riodista de Madrid, la Ministra de Medi Ambient, un agricultor de la Mancha, un Jove reclòs a la presó de Iruña, el cap dels serveis Jurídics de Iberdrola i una anciana del Pirineu aragonès?

Aquestes son les cartes de presentació i ar-gumentals del documental Contracorrent de Mario Pons. Un treball farcit de informació, dades, entrevistes, estadís-tiques i història. La crònica de molts anys de història d’un territori –l’Estat espanyol– que encara avui no te resol el problema de l’aigua i el seu repartiment.

Contracorrent aporta llum a l'obscur rerafons de la guerra de l'aigua a l'Estat Espanyol, una lluita que durant dècades ha mantingut enfrontats el nord amb el sud de la península, ha destapat escandaloses corrupteles polí-tiques i ha suposat la pèrdua de la llar de milers de persones.

Amb imatges inèdites d’accions ciuta-danes i amb un recull de documentació que va més enllà de la dada purament numèrica, aquest treball va merèixer la Menció Especial al Festival Interna-cional del Medi Ambient de Catalunya (FICMA), seleccionada al Festival de Cinema Documental de Girona Festi-val de Riu i guanyadora exaequo de la secció Girona-Documental del Festival de Cinema de Girona 2006.

Veient aquest documental un acaba convençut que més que mai hi ha una qüestió que pren força i realitat : serà l'aigua el motiu principal de les guerres del segle XXI?