Olot.doc
1a Mostra 2006
http://www.olotdoc.com/mostra-2006.html

© 2010 Olot.doc | Disseny web: elformiguer.com
 

The devil's miner

de Kief Davidson i Richard Ladkani

Alemanya, els EUA i Espanya, 2005

Traducció del títol: La Mina del diable

Directors: Kief Davidson i Richard Ladkani

82 minuts
 

“The Devil's Miner és un viatge inolvidable a través de l'infern sota la terra, on Satanàs és venerat com un rei... Amb una cinematografia que el fa excepcional entre la resta de documental imatges increïbles, que el fan una experiència visual memorable".

Revista Variety, 1 de març de 2005

Amb unes imatges impressionants del cel i les muntanyes, contrastades amb catastròfics pous miners, The Devil's miner, The Devil's miner ens explica com 800 nens treballen juntament amb els homes enmascarats (amb una esperança de vida de 35 - 40 anys) a les mines de plata de Cerro Rico, Bolívia. Amb poc muntatge, el directors Kief Davidson i Richard Ladkani ens condueixen en un viatge a través de l'infern sota la terra, on Déu no té lloc i Satanàs és venerat com un Rei.

Basilio Vargas és un heroi de 14 anys a qui els seus germans petits anomenen Papà ja que és qui guanys el pa diàriament per a la seva família. Va perdre el seu pare als 12 anys i llavors va començar a treballar a la que els indígenes anomenen la muntanya que es menja els homes. Els seus companys d'escola l'insulten perque treballa a les mines però ell resisteix perquè sap que rebre educació ésl'única manera de sortir de l'infern. 

 

 

 

 

 

 

Lomax, the songhunters

de Rogier Kappers

Països Baixos, 2004

Traducció del títol:  Lomax, el caçador de cançons        

Director: Rogier Kappers

94 minuts

 

 

 Alan Lomax (1915-2002) era un col·leccionista de cançons. Durant una gran part de la seva vida, va viatjar arreu del món amb la seva gravadora, caçant les millors cançons folks. Lomax gravava la gent de carrer, que donaven cor i ànima davant el micròfon. En els programes de ràdio, Lomax ens va alertar ja llavors que aquesta vella tradició de cantar estava condemnada a desaparèixer. El director visita Alan Lomax un any abans de la seva mort.

No pot entrevistar-lo ja que una hemorràgia cerebral li ha incapacitat totalment la facultat de la parla. El director de-cideix, doncs, buscar les persones que Lomax havia gravat anys abans. Viatja per tot Europa amb una vella Wolkswagen. El seu viatge el condueix a través de les desolades illes esco-ceses, l’interior deshabitat d’Espanya i els pobles de muntanya aïllats en el territori italià.  Algunes vegades és difí-cil retrobar gent o música. D’altres moments, en canvi, descobreix verta-deres joies. Grangers, treballadors, mestresses de casa, pastors, donen el millor de si mateixos per cantar la seva cançó més bonica.

The Swenkas

de Jeppe Rønde

Dinamarca, 2005 

Traducció del títol: Els Swenkas

Director: Jeppe Rønde

72 minuts

 

Aquest documental és una història sobre els swenkas, un reduït grup de treballadors zulús de la Sud-àfrica del post apartheid. Homes que es mostren orgullosos de posar-se vestits llam-pants i sobresortir per damunt de la resta. Homes que cada dissabte a la nit deixen les seves robes i es muden amb els millors Carduccis i Pierre Cardins per impressionar el jutge seleccionat setmanalment. Aquests homes s'ano-menen "els swenkas" i porten tants anys en aquest submón de la moda que, cap d'ells recorda exactament quan –o fins i tot per què– va comen-çar. Normalment, el premi al millor vestit i al millor estil de la nit és una suma de diners, però en ocasions especials com, per exemple, el Nadal, el guanyador torna a casa amb una cabra o una vaca vives.

I la pel·lícula comença en el període nadalenc. Segueix el swenka més jove, en Sabelo (ara 31anys), en un dels moments més turbulents de la seva vida. Ell ha enterrat el seu pare, just una setmana abans de Nadal - tan sols una setmana abans del seu casament. Però no únicament en Sabelo ha per-dut el seu pare. Ell era també "el pare" dels swenkas, i ara en Sabelo i el grup dels swenkas es troben en un estat d'angoixa i desorientació.

Deixarà en Sabelo d'"eswenkejar"? Trobarà el grup un nou líder? O la immediata manca d'autoritat farà que cada swenka vagi a la seva?

Al Hamama

de Zouhair el Hairam,  Isaac Lupiáñez i Oscar Vega

Catalunya, 2005

Directors : Zouahir el Hairam, Isaac Lupiáñez i Oscar Vega

28 minuts

 

Al Hamama, recull la notícia de la mort de terroristes relacionats amb el 11-M en un pis de Leganés. Zouahir, un dels directors de la pel·lícula, decideix tornar a casa seva –a Tetuán– amb la seva camera per fer públiques les manifestacions de islamites que rebut-gen la violència. Les converses amb la gent aporten dades per a la reflexió sobre quina és la relació entre els atemptats i el Islam.

Reivindicatiu i conciliador, és un assaig que dóna veu als que mai parlen als mitjans de comunicació i, en canvi, més saben del tema. I la veritat és que els resultats no són lluny de l'excel·lència.

Tocando el vacío

Regne Unit, 2003

Direcció: Kevin Macdonald

Personatges: Nicholas Aaron, Richard Hawking, Brendan Mackey, Ollie Ryall, Joe Simpson, Simon Yates.

108 minuts

 

A “Tocando el vacio”, Yates i Simpson tornen al Siula Grande per primer cop per explicar la seva història. Basat en un bestseller internacional, aquest do-cumental està dirigit per Kevin Mcdonald, guanyador de nombrosos pre-mis en diversos festivals internacionals.

Corria l’any 1985 quan Joe Simpson i Simon Yates es varen llençar a l’aventura de coronar la cara occiden-tal del Siula Gran a la serralada dels Andes peruans.

Estaven en plena forma, eren joves i molt bons escaladors. La cara occiden-tal, era traïdora i encara ningú havia intentat escalar-la. Als tres dies d’ascensos, Simpson pateix una caiguda que li trenca diversos ossos de la cama esquerra.

Conscients de que no podrien rescatar-los, decideixen iniciar junts el descens. Per fer-ho, Yates ha de baixar el company lesionat – lligat amb una corda – per unes pendents difícils i perilloses. Cal deixar-lo lliscar, fins al límit de la longitud de la corda. Després baixar els cent metres avançats i novament deixar lliscar el company cent metres més avall.

En un moment del descens, el lesionat Simpson cau  per damunt d’un sortint de la muntanya i la pendent es converteix de sobte amb una paret vertical. Des de la seva situació queda penjat al vuit i sense poder agafar-se enlloc. El seu company Yates, decideix tallar la corda que els uneix.

Ayurveda

Índia, Suïssa i Alemanya,  2001

Director: Pan Nalin

102 minutos

Ayurveda és una paraula del sànscrit on ayus significa vida i veda significa coneixement o ciència. Per això Ayurveda és el nom que rep la ciència de la vida i l’art de la curació; el lloc on el cos, la ment i l’esperit tenen la mateixa importància.

Originaria de la Índia es va estendre a Egipte, Grècia, Roma, Tibet, Xina, Rússia i Japó; se li calcula una anti-guitat d’entre 2500 y 5000 anys.  Aquest viatge de milers de quilóme-tres a través de la Índia i altres països es converteix en un únic i poètic viat-ge on trobem importants metges o pagesos senzills que viuen en harmonia amb la natura i segons els principis de la Ayurveda.

Segons la constitució de cada persona, l’Ayurveda ofereix un pla integral per a mantenir o restablir l’equilibri ment-cos a partir de l’alimentació, l’activitat física, els costums quotidians, l’har-monia mental i el desenvolupament espiritual. Tot plegat recolzat per les herbes medicinals i tècniques de desin-toxicació i rejoveniment.

The other final

Països Baixos, 2005

Traducció del títol : La otra final

Director : Johan Kramer

53 minuts

 
 
El dia 30 de juny del 2002, a les vuit de la tarda es jugava la final del Mundial de futbol entre les seleccions d’Ale-manya i Brasil. El resultat va ser dos a xero a favor de Brasil, amb dos gols de Ronaldo que li varen valer al Brasil el seu cinquè títol mundial.

L’altre final, es va celebrar el mateix dia i poques hores abans. Els equips que la jugaven eren els últims clas-sificats en el rànking mundial de la FIFA. Eren les seleccions de Butan situat en el lloc 202 i la selecció de Montserrat en el 203.

El partit es va jugar a la ciutat de Thimphu, capital de Butan, en l’estadi Changlimithang, i davant 25000 espec-tadors. Es va batre el rècord d’assistèn-cia de públic, en un partit de fútbol, de tota la història del Butan.

El resultat va ser de victòria local por 4-0. Bután va ratificar, doncs, a Montserrat com el pitjor equip del món.

L’empresa holandesa de comunicació KesselsKramer va ser qui va organitzar L’altre final. No hi havia sponsors, l’entrada al partit era gratuïta i tant sols es va emetre a la televisió de Butan. Segons el director del docu-mental, el co-fundador de l'empresa Johan Kramer:  “Aquest partit no és per veure qui guanya o perd, si no per viure la passió per el futbol en països de cultures tant diferents".

Aquest documental utilitza el futbol per mostrar com diferents cultures, a través d’aquest esport, aconsegueixen estendre’s amb un llenguatge supra-nacional que uneix les persones. La història, explicada a traves d’entre-vistes i d’una crònica dels esdeveni-ments previs a la gran final dels dos pitjors equips de futbol del món. És el reflex d’una trobada cultural única, segurament només possible gràcies al fútbol.

The lovers of San Fernando

Suècia, 2001

Traducció del títol: Els amants de San Fernando

Director: Péter Torbömsson

90 minuts
 

Els amants de San Fernando és un documental sobre el desesperat intent d’una parella per trobar, una vegada més, la felicitat perduda. Aquesta histò-ria real segueix una parella durant gairebé vint anys de la seva vida. Capta la fragància de l’esperança del moment present i els somnis que la parella vol que es facin realitat. El documental representa una realitat més enllà de l’ordinària. Què els passa a dos joves amants apassionats quan s’enfronten a un entorn que els és hostil?

En aquesta nissaga sobre Ninoschka i Tinoco experimentem el cicle vital dels habitants d’una vila de Nicaragua durant contínues guerres i una violenta revolució. Seguim la lluita dramàtica  pel poder local de la cooperativa i com això afecta les relacions familiars.

Coneixem i ens enamorem de Ninoschka i ens sumem a la seva lluita per la supervivència.

Trobem el jove Tinoco fent camí cap a la vila de San Fernando al Nord de Nicaragua per casar-se amb la dolça Ninoschka. Ell és de la costa i ella de les muntanyes. Per obtenir el consen-timent de la família d’ella, ha d’adquirir nous habits per a una vida nova i diferent. La família de la Ninoschka el posa a prova severament fins que final-ment adquireix el reconeixement suficient per encapçalar la cooperativa familiar.

El tren d'Olot

Col·lectiu de Cinema

Independent de la Garrotxa

Catalunya, 2005

35 minuts

 

Amb una introducció de l’historiador Jordi Pujiula, el documental és un recull “pòstum” d’imatges sobre el tren d’Olot, des dels sues ja difícils inicis i acabant en l’últim viatge d’Olot a Girona ple d’emocions, combinant imatges cinematogràfiques i fotogra-fies de: Lluís Bolos, Jaume Daudí, Llorenç Escapa, Joan Fabregas, Josep M. Canals, Joan Gendre, Jordi Pujiula, Ramon Bosch, llibre fotogràfic El tren d’Olot d’Antoni Bosch, Josep Callís i Joaquim Doménech, llibre El tren d’Olot de Carles Salmerón, i d’altres autors desconeguts.

També hi trobareu retall d’entrevistes a persones que varen dedicar tota una vida al servei del tren així com també de la recuperació i posada a punt de la famosa màquina Nº 22, encara en actiu.

Aquest treball pertany a la col·lecció “Seqüències per a la memòria” de re-cerca, recuperació i divulgació d’imatges relacionades amb Olot i la seva comarca.

La pagesia. Històries a la vora del foc

Seqüències per a la memòria

Col·lectiu de Cinema

Independent de la Garrotxa

Catalunya, 2005

30 minuts

 

El documental La pagesia. Histò-ries a la vora del foc combina fotografies i imatges cinematogrà-fiques d’Emeteri Vélez, Àngel Vila, Esteve Molas, Pitu Sibidí, Antoni Bosch, Pep Callís, Miquel Espigulé, ..., amb les vivències de vuit persones que han estat testimoni directe de la vida a pagès abans de la mecanització. Amb una intro-ducció de Ramón Sala i Canadell, president dels Amics de l’Alta Garrotxa, aquest DVD és el segon de la col·lecció Seqüències per a la memòria i incorpora el primer títol de la col·lecció que només s’havia editat en format vídeo.

The Beatles. Alone & Together

Reportatge realitzat el 1990 i publicat en diversos formats i diferents títols.

 

John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, han estat el més poderós fenomen de la música popular que ha conegut la història.

Varen crear una nova era i en varen ser el seu reflex.  La frase de Lennon, “signifiquem més per el jovent del món, que el propi Jesucrist”, tenia el seu fonament.

La influència que varen exercir en molts anys de música, moda i política, va ser enorme. La seva aparició va produir una reacció universal d’histèria i fascinació sense precedents.

Talment, semblaven arribats d’un altre planeta. Els seus milions de fans, eren una evidència que anunciava a la resta de la societat, que una poderosa força acabava d’emergir.

I no es tractava només d’un grup de rock o pop, sinó de tota una expe-riència cultural de transcendència desconeguda fins a les hores.

Aquest documental, és una recopilació de la història de THE BEATLES en els seus millors anys i del gran impacte social que varen produir.

La diferent personalitat i sentit de l’humor de John, Paul, George i Ringo.

Inclou tot un seguit d’imatges, entre-vistes, actuacions en directe i shows de televisió i extractes de les seves pel·lí-cules i de les seves millors cançons.

Un documental-tribut a THE BEATLES, fet als vint anys de la seva dissolució com a grup.

Let it be (versió original)

Director : Michael Lindsay-Hogg

Productor:  Mal Evans

Repartiment: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison, Ringo Starr, George Martin, Billy Preston, Mal Evans, Yoko Ono, Heather McCartney.

Rodatge: 1969

Durada: 81’

Estrena a Anglaterra: 13 de maig de 1970

 
Aquesta és la cinquena i última apa-rició cinematogràfica que varen fer els Beatles. Després d’A Hard Day’s Night, Help!, Magical Mystery Tour i Yellow Submarine, es produeix LET IT BE. Ensenya el treball habitual del grup en l’estudi d’enregistrament, que perme-trà introduir noves cançons mentre es poden apreciar les diferè-ncies que existien entre els membres del grup i l’ambient tens que això produïa.

Aquesta pel·lícula és el reportatge-documental de l’enregistrament d’un disc del més gran dels grups de música pop del segle XX. Els comentaris dels músics, els suggeriments del productor musical i com, a partir d’una idea, es van creant les cançons. LET IT BE, va guanyar un Oscar a la millor cançó.

El Guardó el va anar a recollir Paul McCartney, que va ser, sens dubte, l’artífex de la realització de la pel·lícula.

Ni fàcil ni difícil

de Somni de Mico

Catalunya, 2005

Directors : Dani Lagartofernández i Marian Piper

42 minuts.

 

El fil argumental de Ni fàcil, ni difícil se centra en la història d’amor entre Aicha, una noia magribi i en Jordi. Entre ells, s’hi entrecreuaran les vides de Nora, colom-biana, Ansoura, de Mauritània, i Mostafà, del Marroc, tots ells membres d’alguns col·lectius majoritaris de immigrants de les comarques de Girona. El nexe de unió de totes les històries és un locutori, propietat de Mostafà.

Somni de Mico i els autors d’aquest documental-ficció han pretès anar més enllà del que suposen els processos de la immigració i han buscat conduir les històries a un nivell emocional molt pro-per a l’espectador. Es tracta de llençar un seguit de interrogants, preguntes obertes que el mateix espectador ha de resoldre. Segons els autors “volíem demostrar que els conflictes, problemes o situacions quo-tidianes derivades de la immigració no son ni fàcils ni difícils “a priori”.

Ni fàcil ni difícil pretén anar més enllà del que suposa el fenomen de la immigració i vol portar les històries a un pla emocional molt proper a l'espectador (especialment  l’adolescent), sense importar-ne la proce-dència, la raça o la cultura. El que veurem no es només una pel·lícula: es un projecte de sensibilització. Es tracta d’un documen-tal-ficció rodat en català i destinat principalment als estudiants de secundà-ria. El projecte ha comptat amb la col·laboració de institucions públiques com l’Ajuntament d’Olot o la Diputació de Girona i d’organitzacions com Monitors Cooperants o Creu Roja, entre d’altres. 

Aquest documental-ficció parteix del Pro-grama Europeu Educatiu per a Alumnes de Secundària Comenius-3 [Migration and intercultural relations - Challenge for European schools today]. Per aquest mo-tiu presentem una història que pugui arribar als adolescents plantejant un se-guit d’interrogants al llarg de la història perquè siguin tractats i desenvolupats a l’aula a través d’un seguit de fitxes pedagò-giques, elaborades especialment per aquest projecte per un equip de pedagogs de Monitors Cooperants d’Olot (MCO).